dissabte, 19 de març del 2011

Reflexió sobre l'avaluació en xarxa

En el context de xarxa que imposa el segle XXI ja no té sentit el paper del docent com a "avaluador", com aquell que diu què està bé i què està malament. En el context de la xarxa el que informa del que està bé i el que no, és la pròpia xarxa. I el valor deixa de ser una cosa objectiva (falsament objectiva), immutable, concreta, com el "bé" o el "malament" que atorgava el docent, sinó que esdevé una qüestió relativa, variable, "situada", en funció de les necessitats d'una situació concreta i decidida pel propi grup.
El que atorga valor al treball dels estudiants no ha de ser la "valoració" que en faci el professor sinó la valoració que en facin els seus companys, "l'aula-xarxa" com a conjunt. I és en aquest context que el paper del docent s'ha d'orientar vers la creació de situacions prou riques per promoure l'aprenentatge i per fer sorgir aquesta valoració que fa el grup del coneixement que es va creant.
Es tractaria de potenciar el mateix funcionament d'Internet, on la producció de cada usuari (com a prosumidor) és "avaluada" pels altres usuaris a partir de ser "enllaçat" i és la pròpia xarxa qui ensalça aquelles "bones intervencions" perquè van adquirint rellevància a base de ser tuitejades, o aparèixer enllaçades des de diversitat de blocs... Així doncs, el que proposem és que en els entorns educatius intentem trobar estructures i dinàmiques de treball que permetin reconèixer aquestes relacions.
Això no és del tot nou, està directament relacionat amb idees d'avaluació compartida, d'avaluació en grup, d'avaluació entre iguals... I nosaltres mateixos hem experimentat amb aquest tipus d'avaluació, des de ja fa més de dos cursos, en una assignatura dels estudis de magisteri, en es treballa amb base a la creació d'un blog de l'estudiant, a tall de portafolis, i es va promou la lectura i la citació d'intervencions dels blogs dels companys, fins i tot es recomana de llegir el que ja han elaborat els companys abans de pfer els propis treballs... "Ens estàs dient que ens copiem?" -sempre hi ha algú que ens pregunta. I contestem que "perquè no? si això t'ajuda en el teu procés d'aprenentatge? Així doncs, com que no cal amagar que es pot copiar, recomanem que fins i tot més val indicar d'on es copia, citant correctament el treball del company perquè a més a més així si aquell equivoca, d'alguna manera qui el cita queda més "protegit". Bé, doncs al moment d'avaluar aquesta assignatura també es té en compte la quantitat de vegades que cadascú és "enllaçat", la qual cosa ve a donar "valor" a les seves aportacions i, lògicament, al procés d'aprenentatge del seu autor.
Aquest procés és molt ric en la seva complexitat perquè de seguida és fàcil imaginar-se que aquesta dinàmica, en un context escolar, pugui promoure i potenciar un cert "amiguisme" i reflectir més les relacions socials que s'estableixen al si del grup que no pas destacar aquells valors, diguem "conceptuals" o directament vinculats amb el coneixement de l'assignatura. O que pot quedar enterbolit pel jo et cito si tu em cites... (això a algú potser el pot fer pensar en el funcionament d'entorns acadèmics diferents de les aules, oi?) Un altre exemple, no sol ser estrany que un estudiant amb altes capacitats diguem "acadèmiques" no sigui dels més ben relacionats en el grup, però en una situació d'examen tradicional cap d'aquells que no el triaria per jugar al pati, no li faria cap lleig si li deixés "copiar", oi?
Doncs, en aquest punt és on hauria de raure la professionalitat del docent, hauria de ser capaç de marcar objectius clars de la tasca d'aprenentatge del grup i generar situacions en que l'estudiant realment pugui donar valor a allò que en té (i que no sempre coincideix amb el valor que li atroga el docent de forma exclusiva).
La riquesa d'aquest plantejament també permet valorar la capacitat que un pot tenir de seleccionar bé la informació adequada en determinades situacions, tot i que la seva capacitat de "producció" pugui ser més reduïda. I sempre dóna informació al docent sobre el que ell és capaç de fer "valorar" als seus deixebles amb els reptes que els proposa.